Despeses de comprar un habitatge a Catalunya

Comprar un habitatge té un cost afegit al preu: impostos, notaria, registre i, sovint, gestoria i taxació. Conèixer aquestes despeses abans de tancar l’operació t’ajuda a preparar el pressupost real.

Aquesta guia explica de manera general les categories de despesa i la diferència entre segona mà i obra nova. No fem un càlcul personalitzat: els imports depenen del preu, del municipi i del teu cas, i la fiscalitat canvia. Comprova sempre les xifres a les fonts oficials.

En resum

• La despesa més gran és l’impost de la transmissió: ITP (segona mà) o IVA + AJD (obra nova).
• A més hi ha notaria i registre (aranzels regulats que pugen amb el valor) i, opcionalment, gestoria.
• Si hi ha hipoteca, el banc assumeix la major part de les despeses del préstec; el comprador paga la taxació.
• Separa sempre dues coses: despeses de la compra i despeses del préstec.

Dues capes de despeses

Convé distingir des del principi:

1. Despeses de la compravenda de l’immoble (les paga el comprador).
2. Despeses del préstec hipotecari, només si finances amb hipoteca (amb un repartiment propi fixat per la Llei 5/2019).

No són el mateix i tenen regles diferents.

L’impost de la transmissió: segona mà o obra nova

És, gairebé sempre, la despesa principal:

• Habitatge de segona mà (o entre particulars): es paga ITP, un impost de l’Agència Tributària de Catalunya.
• Habitatge d’obra nova (primera entrega del promotor): es paguen IVA i AJD (l’IVA estatal i l’AJD català).

Una mateixa compra no paga ITP i IVA alhora. Els tipus d’aquests impostos els fixen l’Estat (IVA) i la Generalitat (ITP i AJD) i poden canviar: comprova’ls a les fitxes oficials.

Notaria, registre i gestoria

• Notaria: l’escriptura pública té un aranzel regulat per reial decret, que augmenta amb el valor de l’immoble.
• Registre de la Propietat: la inscripció també té un aranzel regulat que escala amb el valor.
• Gestoria: és opcional; una gestoria s’encarrega de tràmits com la liquidació d’impostos i la inscripció. El seu honorari és lliure.

Aquests imports són molt menors que l’impost de la transmissió, però depenen del valor i de la complexitat de l’operació. Per a la part de l’escriptura, consulta la guia d’escriptura i notaria.

Si hi ha hipoteca: taxació i despeses del préstec

Amb la normativa vigent, en el préstec hipotecari:

Compte: aquest repartiment és el de les despeses del préstec, no de la compravenda. La taxació la paga el comprador.

Qui paga què (per defecte)

• Comprador: l’ITP o l’IVA + AJD, la seva còpia de l’escriptura i la inscripció al Registre. Si hi ha hipoteca, la taxació.
• Venedor: la plusvàlua municipal i la tributació del seu guany a l’IRPF.

El repartiment de l’escriptura es pot pactar. Davant de qualsevol dubte, acorda-ho per escrit abans de signar.

Quina previsió fer

Com a orientació general que fan servir fonts del sector, les despeses totals d’una compra de segona mà solen situar-se al voltant del 10-12% sobre el preu, sobretot perquè l’ITP ja representa bona part. És una xifra aproximada: el càlcul real depèn del preu, del municipi, de si és obra nova i de si hi ha hipoteca. Fes el teu càlcul amb les fitxes oficials de l’ATC i l’AEAT.

Quan convé parlar amb un professional

Per estimar les despeses del teu cas concret, consulta un gestor o assessor fiscal i les fonts oficials (ATC i AEAT). El notari també t’informa del repartiment de despeses abans de signar.