El divorci planteja decisions patrimonials importants sobre l’habitatge: qui el fa servir, de qui és la propietat i què passa amb la hipoteca. A Catalunya, el règim per defecte i les regles de l’habitatge familiar tenen particularitats. Aquesta guia és informativa: per al teu cas, cal sempre un professional.
En resum
- A Catalunya, el règim per defecte és la separació de béns.
- L’ús de l’habitatge familiar és un dret que s’atribueix, diferent de la propietat.
- La hipoteca continua sent compartida encara que un dels dos en marxi.
- Per resoldre la propietat hi ha diverses opcions, cap automàtica.
El règim de separació de béns
A diferència de la majoria d’Espanya (on s’aplica el règim de guanys), el règim per defecte a Catalunya és la separació de béns (Codi civil de Catalunya, Llibre segon). Cada cònjuge conserva la propietat dels seus béns. Conseqüència:
- Si tots dos van comprar junts el pis, en són copropietaris (proindivís).
- Si el pis és només d’un, li pertany (amb les regles d’ús que veurem).
Separació de béns no vol dir que no hi hagi res a resoldre: pot haver-hi compensacions econòmiques i, sobretot, cal decidir l’ús de l’habitatge.
L’ús de l’habitatge familiar
Sigui de qui sigui la propietat, el conveni regulador o la sentència ha d’atribuir l’ús de l’habitatge familiar. És un dret d’ús, no un canvi de propietat:
- Amb fills menors: l’ús sol atribuir-se al progenitor que en té la custòdia; en custòdia compartida, es valora el cònjuge més necessitat de protecció.
- Sense fills menors: el jutge pot atribuir l’ús, temporalment, al cònjuge més feble econòmicament.
El cònjuge que ocupa el pis assumeix les despeses ordinàries (IBI, comunitat, subministraments), però no necessàriament la hipoteca.
La hipoteca continua compartida
Aquest és un punt clau i sovint mal entès: el conveni o la sentència regula els drets entre els cònjuges, però no vincula el banc. Si la hipoteca es va signar entre tots dos, tots dos continuen sent deutors davant del banc, sigui qui sigui qui usi el pis. Encara que un dels dos s’hi comprometi en el conveni, el banc pot reclamar a l’altre si hi ha impagament.
Opcions per resoldre la propietat
- Vendre a un tercer i repartir el preu segons les quotes, cancel·lant la hipoteca.
- Extinció de condomini: un dels dos es queda el pis i compensa l’altre; en divorcis pot tenir avantatges fiscals. La hipoteca s’ha de resoldre a part amb el banc.
- Subrogació o novació de la hipoteca a nom d’un de sol, que requereix l’acord del banc.
- Mantenir el proindivís temporalment (per exemple, mentre els fills són menors).
Els aspectes fiscals (AJD, possibles exempcions en divorci, IRPF) canvien i depenen del cas. No publiquem percentatges: consulta l’ATC i un professional.
Quan convé parlar amb un professional
Un divorci amb habitatge combina dret de família, propietat, fiscalitat i hipoteca alhora, amb conseqüències llargues. Sempre cal un advocat de família i, per executar la propietat, un notari; per als impostos, un gestor.
Preguntes freqüents
Si el pis és només a nom meu, el meu cònjuge hi té algun dret en el divorci?
No té dret de propietat si el pis és exclusivament teu, però el jutge pot atribuir-li l'ús temporal de l'habitatge familiar (per exemple, si té la custòdia dels fills o és el cònjuge més necessitat de protecció). L'ús no és propietat.
Si el jutge dona l'ús del pis a l'altre cònjuge, puc deixar de pagar la hipoteca?
No. La hipoteca és un contracte amb el banc i tots dos continueu sent deutors fins que el banc accepti alliberar-ne un. L'acord del conveni no vincula el banc.
Quina és l'opció més eficient per liquidar un pis comprat conjuntament?
Sovint l'extinció de condomini, que en divorcis pot tenir avantatges fiscals respecte a una venda a tercer. Cal valorar l'IRPF i negociar la hipoteca. Les circumstàncies varien molt: consulta un professional.
Fonts oficials
Aquesta pàgina es basa en fonts oficials i de referència. Comproveu sempre la versió vigent als enllaços següents.